L'expressió Oral

QUI ETS, TU ?

L'altre dia, a COED, vam fer unes exposicions davant de tota la classe. Al principi, la situació era una mica tensa, ja que no ens coneixíem tant i era la primera exposició que fèiem davant de tota la classe.

L'exposició consistia en explicar una fotografía, que havíem de fer nosaltres, on hi hagués un lema o una frase. Tant el lema com la fotografía, havia de ser d'una persona de la classe. Haviem d'explicar el que simbolitzava per a nosaltres, és a dir, havíem de representar alguna cosa positiva que ens transmetís i representés a un company/a nostre.

Al entrar a la classe, vem posar totes les cadires i taules al centre, de manera que al voltant quedés una espècie de passadís buit on poder-nos posar nosaltres. Vam penjar les nostres fotografies per tota la classe. I un a un, vam anar explicant la nostra.

Va ser una experiència molt enriquidora, ja que ens va fer perdre a tots la vergonya, a més a més de saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició d'algú altre. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.

Al final de cada exposició, vam dir coses que havíem fet malament i que per tant, hauríem de mirar de tenir en compte a l'hora de fer altres exposicions, com per exemple, mirar tota l'estona a una amteixa persona en comptes de tot el públic, la falta del llenguatge no-verbal, anar massa ràpid durant l'explicació, o iniciar les frases amb mots paràsits i també adoptar males posicions.

A part d'això, també entre tots vam dir que ens havia agradat molt fer aquesta exposició i que ens havia ajudat a perdre la vergonya i conèixer millor als altres.Va ser una experiència molt enriquidora a més a més  va servir per saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició  per algú altre i també als mateixos companys segons la forma que s'expressaven. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.

Aquí hos adijunto la meva fotografia fent l'exposició:

ELS POEMES

Hem començat la classe d'avui fent algunes recitacions de poemes en veu alta. Ha recitat la meitat de la classe. L'altre meitat, recitarà la setmana que bé.
Tos estavem molt nerviosos i alguns es quedaven algun cop en blanc o s'entravancava, però és normal ja que trobar-te davant de tanta gent, fa una mica de por i respecte.
Hi havia, però, el suport de l'apuntador i a més a més, una persona encarregada de grabar la recitació per tal que després cadascú pugui veure com ho ha fet i també pugui fer la seva autoavaluació.
Personalment, estava molt nerviosa i tenia por de quedar-me en blanc. Per sort, me'l havia preparat molt i quan he sortit a recitar el meu, no m'he entrevancat i crec que ho he fet bastant bé.

El meu poema:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

                                                                       Salvador Espriu