Avui, dono per finalitzat el meu blog que he anat actualitzan al llarg del semestre. Ha comprès les dues assignatures de Processos i Contextos Educatius II, que són COED ( Comunicació Oral, Escrita i Digital) i GITIC ( Gestió de la informació i TIC ).
Cal dir que al principi de semestre, quan vam començar les primeres classes, trobava que eren dues assignatures una mica estranyes. Pel que fa a GITIC, creia que era ua assignatura sense gaire sentit ja que en Jorge ens ensenyava coses que molts ja coneixiem, com per exemple a utilitzar el Twitter. Tot i així a mesura que van anar passan es dies i vam tenir la oportunitat de fer mes classes, li vaig trobar el sentit, que no només era aprendre a utilitzar les noves tecnologies i eines que no conexíem per la futura professió de mestres a l'hora d'ensenyar als nostres alumnes, sinó que també és una assignatura on comprèns tot allò que els nens poden aprendre utilitzant les TIC.
Pel que fa a COED, he trobat que és una assignatura molt interessant i esscencial per la nostra futura professió i també mol útil per a la vida diàia, ja que bàsicament hem après a parlar bé en públic a partir del llibre que am haver de llegir i el seu treball corresponent, fen exposicions orals com la recitació del poema. A escriure a partir de les diverses descripcions. A escltar, i també a llegir.
Trobo que ha sigut una assignatura molt dinàmica que a la vegada ens ha ajudat a tots a perdre la vergonya, a gesticular, a conèixen's més, etc.
Tot i que són dues assignatures diferents, al estar dins d'un mateix mòdul, hi han dues exposicions orals que són la d'identitat i territori i la de publicació digital, que es van fer per a les dues assignatures. El que deiem a l'exposició era valorat més específicament a l'assignatura de COED, i el suport que utilitzavem per fer-les era el que es valorava a l'assgnatura de GITIC.
Com ja he dit, he après al llarg de tot el semestre moltes coses de les dues assignatures. Però sobretot, aquestes dues assignatures m'han servit per començar a endinssar-me dins de la meva futura professió: ser mestre.
diumenge, 30 de desembre del 2012
dissabte, 29 de desembre del 2012
IDENTITAT I TERRITORI I PUBLICACIÓ DIGITAL
EL TERRITORI DE LA FELICITAT
Consistia en fer una exposició en parelles sobre un tema que volguessim relacionat amb "Identitat i Territori". Jo ho vaig fer amb l'Helena Insenser. Al principi, ens va costar una mica escollir el tema, però una vegada triat, com que a les dues ens va agradar molt, ens hi vam posar enseguida, ens vam compenetrar molt bé i vam fer vàries quedades per tal de paracticar-la. Vam fer-ho sobre "El territori de la felicitat", ja la felicitat és un sentiment molt bonic i és el sentiment més volgut per a tothom. Creiem que no tothom sap verdaderament el que és la feclicitat amb la qual cosa, vam voler posar uns exemples i explicar amb les nostres paraules que és el que nosaltres entenem per felicitat i com podem arribar a aquesta felicitat.
A l'hora de fer l'exposició, tant l'Helena com jo estàvem molt nervioses tot i que havíem practicat molt. Crec que ens va sortir bastant bé i un cop acabada vaig notar que el que havia intentat explicar, li havia arribat a la resta dels companys de la classe. A continuació explicaré què és per nosaltres la felicitat:
UN BON COMUNICADOR: ANTONI BASSAS
El dia 18, vam fer unes exposicions orals sobre un personatge conegut amb la finalitat de fer un seguiment a través del seu blog, el seu twitter, facebook, articles de diari, etc. De tal manera que al finalitzar l'exposició haviem de dir si creiem que era o no un bonc comunicador. Alguns dels comunicadors que van sortir a la classe són: L'Eduard Punset, en Puyal, l'Obama, etc.
L'exposició s'havia de fer en grups de 4 persones. Jo ho vaig fer am la Júlia, la Mireia Torrella i la Laia. Vam decidir fer a l'Antoni Basses, un periodista de Tv3 que actualment és corresponsal a Washington, però abans, havia fet el telenotícies de Tv3 i havia sigut el locutor de Catalunya ràdio.
Vam triar-lo ja quepensavem que era un bon comunicador, i que per tant, hi havien moltes raons per afirmar que ho és com per exemple:
És breu, concís, clar, té sentit de l'humor, fa pauses de tant en tant, es mostra tranquil i calmat i s'adequa a la situació comunicativa. A més a més, a l'hora d'escriure articles informatius, s'expressa de manera que sembla que expliqui una història, cosa que fa que el text sigui més entretingut. utilitza un vocabulari molt extens i cuidat, és a dir, paraules molt catalanes.
Aquesta tasca de recerca i seguiment continuat d'aquest comunicador per tal de després fer l'exposició era tant de l'assignatura de GITIC com la de COED, així com l'exposició d'identitat i territori.
Per fer l'exposició, ens vam ajudar d'un suport de les TIC, en aquest cas vam fer un prezi, utilitzant moltes eines que ens ha ensenyat en Jorge Coderch a l'assignatura de GITIC com per exemple captures de pantalla i "recortes". També, dins de la presentació hem afegit un víedo d'una entrevista que vam trobar del programa "El Convidat" presentat per Albert Om, on hem volgut plasmar el més important per mostrar que és un bon comunicador. En el mateix vídeo, també hem afegit alguna retransmissió de quan treballava a Catalunya Ràdio.
A continuació hi ha el prezi:
Consistia en fer una exposició en parelles sobre un tema que volguessim relacionat amb "Identitat i Territori". Jo ho vaig fer amb l'Helena Insenser. Al principi, ens va costar una mica escollir el tema, però una vegada triat, com que a les dues ens va agradar molt, ens hi vam posar enseguida, ens vam compenetrar molt bé i vam fer vàries quedades per tal de paracticar-la. Vam fer-ho sobre "El territori de la felicitat", ja la felicitat és un sentiment molt bonic i és el sentiment més volgut per a tothom. Creiem que no tothom sap verdaderament el que és la feclicitat amb la qual cosa, vam voler posar uns exemples i explicar amb les nostres paraules que és el que nosaltres entenem per felicitat i com podem arribar a aquesta felicitat.
A l'hora de fer l'exposició, tant l'Helena com jo estàvem molt nervioses tot i que havíem practicat molt. Crec que ens va sortir bastant bé i un cop acabada vaig notar que el que havia intentat explicar, li havia arribat a la resta dels companys de la classe. A continuació explicaré què és per nosaltres la felicitat:
UN BON COMUNICADOR: ANTONI BASSAS
El dia 18, vam fer unes exposicions orals sobre un personatge conegut amb la finalitat de fer un seguiment a través del seu blog, el seu twitter, facebook, articles de diari, etc. De tal manera que al finalitzar l'exposició haviem de dir si creiem que era o no un bonc comunicador. Alguns dels comunicadors que van sortir a la classe són: L'Eduard Punset, en Puyal, l'Obama, etc.
L'exposició s'havia de fer en grups de 4 persones. Jo ho vaig fer am la Júlia, la Mireia Torrella i la Laia. Vam decidir fer a l'Antoni Basses, un periodista de Tv3 que actualment és corresponsal a Washington, però abans, havia fet el telenotícies de Tv3 i havia sigut el locutor de Catalunya ràdio.
Vam triar-lo ja quepensavem que era un bon comunicador, i que per tant, hi havien moltes raons per afirmar que ho és com per exemple:
És breu, concís, clar, té sentit de l'humor, fa pauses de tant en tant, es mostra tranquil i calmat i s'adequa a la situació comunicativa. A més a més, a l'hora d'escriure articles informatius, s'expressa de manera que sembla que expliqui una història, cosa que fa que el text sigui més entretingut. utilitza un vocabulari molt extens i cuidat, és a dir, paraules molt catalanes.
Aquesta tasca de recerca i seguiment continuat d'aquest comunicador per tal de després fer l'exposició era tant de l'assignatura de GITIC com la de COED, així com l'exposició d'identitat i territori.
Per fer l'exposició, ens vam ajudar d'un suport de les TIC, en aquest cas vam fer un prezi, utilitzant moltes eines que ens ha ensenyat en Jorge Coderch a l'assignatura de GITIC com per exemple captures de pantalla i "recortes". També, dins de la presentació hem afegit un víedo d'una entrevista que vam trobar del programa "El Convidat" presentat per Albert Om, on hem volgut plasmar el més important per mostrar que és un bon comunicador. En el mateix vídeo, també hem afegit alguna retransmissió de quan treballava a Catalunya Ràdio.
A continuació hi ha el prezi:
TAXONOMIA DE BLOOM
Des de 1948, un grup d'educadors van assumir la tasca de classificar els objectius educatius. Es van proposar desenvolupar un sistema de classificació tenint en compte tres aspectes: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.
El treball de l'apartat cognitiu es va finalitzar el 1956 i normalment es coneix amb el nom de Taxonomia de Bloom.
La idea central d'aquesta taxonomia és què han de desitjar els educadors que els alumnes sàpiguen, és a dir, quins són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al de l'avaluació. Quan els educadors elaboren programes han de tenir en compte aquests nivells i, mitjançant les diferents activitats, anar avançant progressivament de nivell fins arribar als més alts.
El treball de l'apartat cognitiu es va finalitzar el 1956 i normalment es coneix amb el nom de Taxonomia de Bloom.
La idea central d'aquesta taxonomia és què han de desitjar els educadors que els alumnes sàpiguen, és a dir, quins són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins arribar al de l'avaluació. Quan els educadors elaboren programes han de tenir en compte aquests nivells i, mitjançant les diferents activitats, anar avançant progressivament de nivell fins arribar als més alts.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
A classe de GITIC, hem creat una presentació de power point, on hem fet un breu resum de les competències bàsiques de la UESCO i l'ISTE. A continuació us mostraré la meva presentació:
CMAP TOOLS
És
un programa lliure que funciona correctament en sistemes operatius
Windows, Linux i Mac El programa ha estat desenvolupat pel prestigiós
Institute for Humane & Machine Cognition, de Florida. En l'equip
que s'ha encarregat del seu desenvolupament es troba el prestigiós
investigador Joseph D. Novak, pare dels mapes conceptuals.
CmapTools
és un programa gratuït per als centres educatius i les entitats
sense ànim de lucre. El programa ha estat traduït a diferents
llengües, entre elles el castellà, el català i el basc.
Entre
les seves característiques principals podem esmentar:
Permet
crear mapes conceptuals de qualsevol tipus i establir relacions entre
els objectes.
Als
conceptes es posa o recursos d'àudio, vídeo, text, etc.
Els
mapes generats amb CmapTools poden ser exportats a diferents formats,
com gràfic, PDF o pàgina web.
Permet
el treball en col · laboració a Internet, de manera que diferents
persones poden, a la vegada, generar un mapa conceptual.
És
molt útil per als estudiants fer-se aquest tipus d'esquemes.
dilluns, 26 de novembre del 2012
La Descripció
L'AUTORETRAT
Per a conèixens una mica més entre els companys, a classe vam fer un autorretrat anònim que després ens vam intercanviar i havíem d'adivinar qui era la persona que havia escrit allò. Va ser una activitaaat mol dinàmica i enriquidora, ja que a la vegada que coneixíem una mica més dels nosltres companys, també vam tenir la oportunutat de paracticar una mica la descripció.
Tot i així no va ser gens fàcil ja que no vam tenir massa temps per pensar el que volíem posar.
DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY DE LA CLASSE
El mateix dia que haviem de fer l'exposició de Qui ets, tu ? També vam haver d'entregar una descripció d'algun company/a de la classe, tant físicament com interiorment. Es tractava de dir coses bones o qualitats de l'altre persona, tot i que no ens coneixíem molt encara i ens era una mica difícil. Tot i així l'experiència va ser molt bona.
LA DESCRIPCIÓ
Us explicaré un breu resum del què és la descripció.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingur dues classes de descripció, l'objectiva, on l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. I la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
D'aquesta manera, ens assegurem de fer una bona descripció.
Per a conèixens una mica més entre els companys, a classe vam fer un autorretrat anònim que després ens vam intercanviar i havíem d'adivinar qui era la persona que havia escrit allò. Va ser una activitaaat mol dinàmica i enriquidora, ja que a la vegada que coneixíem una mica més dels nosltres companys, també vam tenir la oportunutat de paracticar una mica la descripció.
Tot i així no va ser gens fàcil ja que no vam tenir massa temps per pensar el que volíem posar.
DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY DE LA CLASSE
El mateix dia que haviem de fer l'exposició de Qui ets, tu ? També vam haver d'entregar una descripció d'algun company/a de la classe, tant físicament com interiorment. Es tractava de dir coses bones o qualitats de l'altre persona, tot i que no ens coneixíem molt encara i ens era una mica difícil. Tot i així l'experiència va ser molt bona.
LA DESCRIPCIÓ
Us explicaré un breu resum del què és la descripció.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Podem distingur dues classes de descripció, l'objectiva, on l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. I la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
- L'estructura dels textos descriptius:
- L'establiment del tema
- La caracterització
- La relació amb el món exterior
- Com es fa ?
- A) Idear (explorar la situació)
- B) Ordenar (esquema estructural)
- C) Textualitzar (redacció del text)
- Tècniques descriptives
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensorials
- Terminologia
- Definicions
- Ennumeracions
- Recursos expressius
D'aquesta manera, ens assegurem de fer una bona descripció.
L'expressió Oral
QUI ETS, TU ?
L'altre dia, a COED, vam fer unes exposicions davant de tota la classe. Al principi, la situació era una mica tensa, ja que no ens coneixíem tant i era la primera exposició que fèiem davant de tota la classe.
L'exposició consistia en explicar una fotografía, que havíem de fer nosaltres, on hi hagués un lema o una frase. Tant el lema com la fotografía, havia de ser d'una persona de la classe. Haviem d'explicar el que simbolitzava per a nosaltres, és a dir, havíem de representar alguna cosa positiva que ens transmetís i representés a un company/a nostre.
Al entrar a la classe, vem posar totes les cadires i taules al centre, de manera que al voltant quedés una espècie de passadís buit on poder-nos posar nosaltres. Vam penjar les nostres fotografies per tota la classe. I un a un, vam anar explicant la nostra.
Va ser una experiència molt enriquidora, ja que ens va fer perdre a tots la vergonya, a més a més de saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició d'algú altre. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.
Al final de cada exposició, vam dir coses que havíem fet malament i que per tant, hauríem de mirar de tenir en compte a l'hora de fer altres exposicions, com per exemple, mirar tota l'estona a una amteixa persona en comptes de tot el públic, la falta del llenguatge no-verbal, anar massa ràpid durant l'explicació, o iniciar les frases amb mots paràsits i també adoptar males posicions.
A part d'això, també entre tots vam dir que ens havia agradat molt fer aquesta exposició i que ens havia ajudat a perdre la vergonya i conèixer millor als altres.Va ser una experiència molt enriquidora a més a més va servir per saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició per algú altre i també als mateixos companys segons la forma que s'expressaven. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.
.JPG)
Hem començat la classe d'avui fent algunes recitacions de poemes en veu alta. Ha recitat la meitat de la classe. L'altre meitat, recitarà la setmana que bé.
Tos estavem molt nerviosos i alguns es quedaven algun cop en blanc o s'entravancava, però és normal ja que trobar-te davant de tanta gent, fa una mica de por i respecte.
Hi havia, però, el suport de l'apuntador i a més a més, una persona encarregada de grabar la recitació per tal que després cadascú pugui veure com ho ha fet i també pugui fer la seva autoavaluació.
Personalment, estava molt nerviosa i tenia por de quedar-me en blanc. Per sort, me'l havia preparat molt i quan he sortit a recitar el meu, no m'he entrevancat i crec que ho he fet bastant bé.
El meu poema:
L'altre dia, a COED, vam fer unes exposicions davant de tota la classe. Al principi, la situació era una mica tensa, ja que no ens coneixíem tant i era la primera exposició que fèiem davant de tota la classe.
L'exposició consistia en explicar una fotografía, que havíem de fer nosaltres, on hi hagués un lema o una frase. Tant el lema com la fotografía, havia de ser d'una persona de la classe. Haviem d'explicar el que simbolitzava per a nosaltres, és a dir, havíem de representar alguna cosa positiva que ens transmetís i representés a un company/a nostre.
Al entrar a la classe, vem posar totes les cadires i taules al centre, de manera que al voltant quedés una espècie de passadís buit on poder-nos posar nosaltres. Vam penjar les nostres fotografies per tota la classe. I un a un, vam anar explicant la nostra.
Va ser una experiència molt enriquidora, ja que ens va fer perdre a tots la vergonya, a més a més de saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició d'algú altre. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.
Al final de cada exposició, vam dir coses que havíem fet malament i que per tant, hauríem de mirar de tenir en compte a l'hora de fer altres exposicions, com per exemple, mirar tota l'estona a una amteixa persona en comptes de tot el públic, la falta del llenguatge no-verbal, anar massa ràpid durant l'explicació, o iniciar les frases amb mots paràsits i també adoptar males posicions.
A part d'això, també entre tots vam dir que ens havia agradat molt fer aquesta exposició i que ens havia ajudat a perdre la vergonya i conèixer millor als altres.Va ser una experiència molt enriquidora a més a més va servir per saber coses noves que no sabíem d'altres companys que havíen estat descrits durant l'exposició per algú altre i també als mateixos companys segons la forma que s'expressaven. Personalment em vaig sentir molt còmoda, ja que tothom va escoltar molt atentament.
Aquí hos adijunto la meva fotografia fent l'exposició:
.JPG)
ELS POEMES
Tos estavem molt nerviosos i alguns es quedaven algun cop en blanc o s'entravancava, però és normal ja que trobar-te davant de tanta gent, fa una mica de por i respecte.
Hi havia, però, el suport de l'apuntador i a més a més, una persona encarregada de grabar la recitació per tal que després cadascú pugui veure com ho ha fet i també pugui fer la seva autoavaluació.
Personalment, estava molt nerviosa i tenia por de quedar-me en blanc. Per sort, me'l havia preparat molt i quan he sortit a recitar el meu, no m'he entrevancat i crec que ho he fet bastant bé.
El meu poema:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh,
que cansat estic de la meva
covarda,
vella, tan salvatge terra,
i
com m’agradaria allunyar-me’n,
nord
enllà,
on
diuen que la gent és neta
i
noble, culta, rica, lliure,
desvetllada
i feliç!
Aleshores,
a la congregació, els germans dirien
desaprovant:
“Com l’ocell que deixa el niu,
així
l’home que se’n va del seu indret”,
mentre
jo, ja ben lluny, em riuria
de
la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest
meu àrid poble.
Però
no he de seguir mai el meu somni
I
em quedaré aquí fins a la mort.
i
estimo a més amb un
desesperat
dolor
aquesta
meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)